Punt de partida

• Formació i experiència professional

• Ensenyar i aprendre

• Expectatives respecte al postgrau

Formació i experiència professional

Actualment, soc traductora jurada de les combinacions lingüístiques alemany<>espanyol i anglès<>català. Vaig fer el Grau de Traducció i Interpretació a la Universitat Jaume I (Castelló de la Plana, Espanya) i vaig estudiar el Màster de Ciència de la Traducció (MA Übersetzungswissenschaft) a la Universitat de Heidelberg (Alemanya), ja que vaig rebre una beca del Servei Alemany d’Intercanvi Acadèmic (DAAD) i això em va permetre no només estudiar el màster amb total independència econòmica, sinó també participar en els grups de recerca del Departament de Traducció i assistir a simpòsiums com a oient i com a ponent. Un exemple d’això seria la ponència Pragmatik und maschinelle Übersetzung (Pragmàtica i Traducció automàtica) que vaig impartir durant el simpòsium Sprachen, Kulturen und Gesellschaften – Aktuelle Fragen der Übersetzungswissenschaft (Llengües, cultures i societats – Actualitat dels estudis de traducció) a la Universitat de Heidelberg (Alemanya) el 24 de gener de 2020.

Durant els últims anys he treballat com a traductora a l’Ambaixada d’Espanya a Berlín, com a traductora a un despatx fiscal i legal a Palma de Mallorca i com a traductora jurada autònoma.

La meva experiència docent es limita a algunes classes particulars que vaig fer durant l’època universitària (classes de reforç d’anglès i català) i a dos mesos en què vaig impartir classes d’anglès (nivell B1 i B2) durant l’estiu a una acadèmia de llengües a Oliva, on estiuejo. Pel que fa a la formació com a docent, el novembre del 2018 vaig fer el Curs de didàctica de la llegua com a idioma estranger que ofereix l’Institut Ramon Llull, conjuntament amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Xarxa Vives.

Ensenyar i aprendre

Quan intento reflexionar sobre què és el procés d’aprenentatge per mi, el primer que em ve a la ment són les diverses experiències que he viscut jo com a aprenent de llengües (de català, castellà, anglès i alemany), ja que he estat majoritàriament a aquest costat de l’ensenyament i la meva experiència com a docent és més aviat reduïda.

El primer mot que se m’acut per descriure els meus processos d’aprenentatge en relació amb les llengües que ara domino és l’input. En el cas de la meva llengua materna, l’input a casa en català és la clau del meu aprenentatge i, de la mateixa manera, en el cas del castellà, destacaria l’input que he rebut durant tota la meva infància a través de la televisió i la ràdio. Pel que fa a l’anglès i a l’alemany, vaig començar a aprendre aquestes dues llengües en contextos d’aula i des de zero, però és cert que el que ha sigut significant en el meu aprenentatge d’aquestes dues llengües estrangeres (L2 i L3) ha sigut la qualitat de l’input que he rebut. De fet, en els dos casos, quan he sentit que el meu aprenentatge començava a progressar i jo podia produir i interactuar és quan m’he trobat en contextos d’immersió lingüística durant un període de temps extens (uns mesos a Anglaterra o Alemanya, fent cursos de llengües, d’Erasmus o treballant).

Ara fem un cop d’ull a les definicions, segons el DIEC:

– “Aprendre” és adquirir la coneixença, la pràctica, (d’alguna cosa) amb l’estudi, l’atenció.

– ”Ensenyar” és comunicar a algú (una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc.), donant-li’n lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics.

Es tracta de dues definicions ben generals, però si ens centrem en el terme “coneixença”, podem relacionar-lo amb un dels mots que més han aparegut fins ara en les diverses assignatures del postgrau, que és la “competència”. Ésser competent en una llengua, per mi, seria sinònim d’haver aprés alguna cosa; és a dir, amb l’input rebut, l’aprenent és capaç de produir un output, d’interactuar i trobar solucions en un context determinat en què se li planteja un problema (lingüístic o no).

Per altra banda, el que se m’acut quan penso en l’ensenyament-aprenentatge de llengües i m’ha donat per diverses discussions acalorades amb companys i companyes és la qüestió de la forma i el contingut i quin dels dos tindria més pes en el procés d’aprenentatge de llengües. Per mi, ésser competent en una llengua significa conèixer la forma de la llengua (com més lèxic millor, normes gramaticals, morfològiques, etc.); però és cert que aprendre una llengua comporta així mateix conèixer la cultura d’aquesta i el contingut és el que motiva l’aprenent a interessar-se per rebre input (llegir textos, escoltar pòdcasts, per exemple) i el que el motiva a produir (per tenir ganes d’interactuar en una situació comunicativa, un ha de tenir interès pel contingut, per exemple).

Aquestes serien unes primeres reflexions com a “punt de partida” del postgrau i que, més endavant, en futures entrades del web aniré perfilant, ordenant i completant.

Expectatives respecte al postgrau

Vaig decidir fer aquest postgrau amb l’objectiu d’explorar un camí professional diferent. Treballo amb llengües i m’agrada molt allò que faig, però és cert que la feina de traductora és generalment molt solitària; treballo amb l’ordinador cada dia, sola, asseguda a una cadira i, a més, fa temps que penso que voldria treballar més amb la meva llengua materna. Per altra banda, he sigut alumna de cursos de llengües des que sé parlar, però mai docent, malgrat tenir coneixements lingüístics suficients per fer-ho.

Amb tot això, trobo que és el moment per llençar-me al món la docència i provar; i espero que el postgrau em doni les ferramentes teòriques i pràctiques per poder-ho fer amb una certa qualitat o, si més no, que em doni la motivació per buscar una feina de docent de català perquè confio en el fet que disposo dels coneixements per fer-ho bé.