Conclusions. I ara què?

El motiu pel qual em vaig decidir a fer el Postgrau d’Ensenyament de Català per a Persones Adultes va ser el d’explorar una nova sortida laboral que pogués combinar amb la meva feina com a traductora. Amb aquesta finalitat, esperava del Postgrau obtenir les eines i metodologia necessàries per poder dedicar-me a la docència. Ara, que som a la recta final del Postgrau, diré que les meves expectatives s'han complert.

Jo soc traductora de formació i de professió. No soc filòloga. Els traductors i les traductores som una espècie que domina les llengües amb què treballa, canvia codi amb facilitat, tenim traça per a les minúcies lingüístiques, som experts a la pràctica, però, si un client o una clienta ens pregunta “per què has optat per aquesta solució al text meta?”, ens fem petits. Ensenyar va més enllà de respondre a aquesta pregunta; no només s’ha de saber explicar el perquè d’escriure això o allò altre, sinó que cal mirar molt bé qui és el receptor d’aquesta explicació (aprenent adult), quines són les seves necessitats i característiques com a aprenent, cal preparar un pla per presentar-li els continguts, que els entengui, els practiqui, els adquireixi i els pugui fer servir ell mateix o ella mateixa, entre altres qüestions.

El Postgrau m’ha permès observar i entendre el procés d’ensenyament-aprenentatge des de l’altra banda: el o la docent i moltes altres coses. Ara, sé com fer una unitat didàctica; conec una sèrie d’enfocaments, mètodes i tècniques que puc fer servir, en cas que un dia treballi com a docent. Destacaré l’enfocament per tasques, un enfocament que m’haguera agradat que els meus docents haguessin implementat a l’hora d’ensenyar-me una L2. A més, conec molts recursos i alguns manuals per poder preparar unitats didàctiques i per poder preparar el programa d’una assignatura de llengua i literatura catalanes. M’he aproximat a teories psicològiques i entenc millor com funciona la ment de l’aprenent adult d’una L2. Per altra banda, el concepte d’interllengua, per mi central, em va portar a repensar algunes qüestions que creia sobre l’adquisició de segones llengües. Ara sé on he d’anar a buscar i consultar què s’ha de saber en cada nivell del MERC (A1,  A2, B1, B2, C1, C2). He après com tractar els errors dels alumnes, com estimular l’autocorrecció i veure l’error com una mostra d’interllengua. Ara puc organitzar una sortida cultural pels alumnes, una ruta literària, per exemple, sabria preparar un taller literari o planificar activitats de dinamització cultural. I segurament podria escriure molts més punts que ja he anat mencionant pel portafolis, però el punt més important per mi: el Postgrau m’ha fet reflexionar sobre tot el que ocorre a una aula d'aprenentatge de llengües. Jo he passat per moltes aules d’aprenentatge de llengües durant anys i hi ha fenòmens en què no m’havia fixat i processos que m’ha agradat molt entendre.

L’experiència de pràctiques va ser molt positiva i vaig poder aprendre molt de la mà de la Maria, que va ser una tutora atenta, disponible per tot el que jo vaig poder demanar, preguntar, necessitar i una lectora model. És per això que vaig acabar l’estada de pràctiques convençuda que sol·licitaria una de les places per ser lectora de català a Alemanya la pròxima convocatòria i així ho he fet. Amb una mica de sort, a l’inici del pròxim curs obriré el caixó de ferramentes i posaré en pràctica tots els coneixements apresos.

Per últim, voldria agrair al professorat del Postgrau i, en especial, a Llorenç Comajoan, el meu tutor de Pràctiques, la seva dedicació, explicacions, correus electrònics, coneixements i paciència. Així mateix, donar les gràcies als companys i les companyes del Postgrau amb qui he treballat durant el curs; ha sigut sempre fàcil, enriquidor i agradable preparar activitats amb vosaltres.

Moltes gràcies.

Andrea Sanz Boscà